Progrés Lingüsístic per Borges del Camp!

Ja se que jo no sóc cap as de l'escriptura ni de l'ortografia, però que un partit polític, com és el PSC, faci pamflets "by Montilla" tindria que ser delicte. Aquí les proves...

No sóc capaç d'entendre com gent així pot encapçalar ajuntaments, partits o gent.

Demanen un any de presó per Albert Om i Pepe Rubianes

Molts, com jo, estàveu veient aquell dia TV3, el programa de l'Albert Om, El Club. Quan veig el Rubianes per la tele, és un no parar de riure, però aquell dia també es van posar a parlar. Quan va dir la mítica frase, ningú li va donar més importància ja que anava encaminada a unes paraules i a un tema de què estava parlant anteriorment, és a dir, que no té res a veure la condemna que li donen amb què parlava... Quan veus notícies com aquesta te n'adones que les coses no van gaire bé...

El vídeo dels fets no el poso ja que no he trobat cap film sobre tota l'entrevista, i està clar, que no es pot treure una cosa de lloc quan l'únic que es veu és una part mínima del programa.

La notícia d'E-notícies:

L'actor Pepe Rubianes serà jutjat per "ultratge a Espanya, incitació a l'odi i injúries greus", després que la jutge acordés l'obertura del judici oral per unes manifestacions que va efectuar el còmic en el programa El club de TV3. En aquest sentit, la jutge ha decretat que el presentador de l'espai, Albert Om, també vagi a judici com a "cooperador necessari" de Rubianes i acorda la responsabilitat civil directa davant possibles indemnitzacions tant de l'actor com del presentador i de TV3, segons informa El Mundo.

L'actor va visitar El Club de TV3 el 2006, on Om li va preguntar si "la unitat d'Espanya està en perill?", tal i com defensava el PP per aquelles dates. Rubianes va contestar "que es fiquin a Espanya ja pel puto cul a veure si els hi explota dintre i els queden els ous penjant d'un campanar, i "que es vagin a cagar a la puta platja amb la puta Espanya". Segons la resolució judicial, existeixen "indicis suficients de criminalitat". Altres dos querellants, un d'ells la Fundació per a la Defensa de la Nación Españoola (Denaes), amplien les acusacions contra l'actor i el presentador. Demanen una pena d'un any de presó per a Rubianes i un altre per a Albert Om. Tant l'un com l'altre han hagut de pagar 3.000 euros de fiança.

63 dades completament inútils… però entretinguts

63 dades completament inútils… però entretinguts:

- La frase “the quick brown fox jumps over the lazy dog” (la ràpida guineu marró salta sobre el gos mandrós) usa totes les lletres de l'idioma anglès.

- 111.111.111 x 111.111.111 = 12.345.678.987.654.321

- Durant la nostra vida, i durant les nits, cada humà es menja una mitjana de 8 aranyes.

- “I am” (sóc jo) és la frase completa més curta del llenguatge anglès.

- La banya de rinoceront es compon de pèl compactat.

- La guerra més curta de la història va tenir lloc entri Zanzibar i Anglaterra en 1896. Zanzíbar es va rendir als 38 minuts.

- La pell d'un ós polar és negra. El seu pèl tampoc és blanc sinó més aviat clar.

- Els còmics de l'ànec Donald es van prohibir a Finlàndia perquè no duia pantalons.

- Cada any mor més gent per culpa dels rucs que per accidents aeris.

- Shakespeare va inventar la paraula “assassination” (magnicidi) i “bump” (cop).

- Si tanques a un peix daurat en una habitació fosca, acabarà per tornar-se blanc.

- Les dones parpellegen gairebé dues vegades més que els homes.

- En anglès, el nom de tots els continents comença i acaba amb la mateixa lletra.

- El terme “letològica” descriu l'estat de no ser capaç de recordar la paraula que estàs buscant.

- TYPEWRITER (màquina d'escriure) és la paraula més llarga que es pot escriure en anglès usant les lletres de solament una filera del teclat.

- Si la població de Xina desfilés al teu costat en fila d'un, la filera no acabaria mai a causa del ritme de reproducció.

- Una serp pot dormir durant 3 anys.

- En Xina hi ha més angloparlants que als Estats Units.

- La cadira elèctrica va ser inventada per un dentista.

- Sabies que comparteixes la teva data de natalici amb almenys altres 9 milions de persones en el món?

- La paraula més llarga en anglès posseïx 1909 lletres de longitud i es refereix a una part distinta del ADN.

- Els gats emeten més de 100 sons vocals diferents, els gossos sols 10

- Des que naixem, els nostres ulls sempre tenen la mateixa grandària, però el nostre nas i oïdes no deixen mai de créixer.

- Febrer de 1865 és l'únic mes en els registres històrics que no va tenir cap lluna plena.

- L'orina de gat brilla a la llum d'un llum de llum negra.

- Leonardo da Vinci va inventar les tisores.

- Els nadons neixen sense ròtula. No apareix fins que el nen té de 2 a 6 anys.

- La nou moscada és extremadament verinosa si s'injecta de forma intravenosa.

- Solament una de cada dues mil milions de persones arriba a o sobrepassa els 116 anys d'edat.

- Si crides durant vuit anys, set mesos i sis dies, hauràs produït suficient energia sonora com per a escalfar una tassa de cafè.

- Si et llencessis pets consistentment durant sis anys i nou mesos, produiries suficient gas com per a crear l'energia d'una bomba atòmica.

- Quan bomba, el cor humà genera pressió suficient com per a disparar sang a 9 metres.

- En terme mitjà, les persones temen més a les aranyes que a la mort.

- El múscul més fort del cos és la llengua.

- Esternudar amb els ulls oberts és impossible.

- Els cocodrils no poden treure la llengua.

- Quan les hi enverina, les formigues sempre cauen sobre el seu costat dret.

- Els óssos polars són esquerrans.

- El peix gat, té més de 27.000 papil·les *gustativas, la qual cosa li col·loca en el nº1 del rànquing animal en aquest aspecte.

- Una panerola viurà nou dies sense cap, abans de morir d'inanició.

- Les papallones voletegen amb els seus peus.

- Els elefants són els únics animals que no poden saltar.

- L'ull d'una ostra és major que el seu cervell.

- Les estrelles de mar no tenen cervell.

- La goma dura més quan la hi refrigera.

- El cacauet és un dels ingredients de la dinamita.

- Com mitjana, la mà esquerra realitza el 56% del treball quan s'escriu a màquina.

- El tauró és l'únic peix que pot ambdós ulls.

- En el món hi ha més pollastres que persones.

- Dos terços del total d'albergínies del món es conreen en Nova Jersei.

- La paraula monosíl·laba més llarga del món en anglès és “screeched” (va xisclar).

- En anglès no existeix cap paraula que rimi amb “month” (mes), “orange” (taronja), “silver” (plata) o “purple” (*púrpura).

- “Dreamt” (somiat) és l'única paraula anglesa que acaba en “mt”.

- Els ametllers són membres de la família dels presseguers.

- Solament hi ha quatre paraules en anglès que finalitzen en “dous”: “tremendous” (tremend), “horrendous” (horrorós), “stupendous” (estupend), i “hazardous” (perillós).

- Els gats tenen 32 músculs en cada orella.

- Els tigres tenen la pell a ratlles, no solament el pelatge.

- Una libèl·lula viu aproximadament 24 hores.

- La memòria d'un peix daurat és de tres segons.

- En Anglaterra, al President de la Càmera no se li permet parlar.

- El nom de Oz, usat en “El Mago de Oz” se li va ocórrer al seu autor Frank Baum quan en el seu despatx va contemplar el segon tom de la seva enciclopèdia, A-N i O-Z.

- El temps d'espera mig fins que ens dormim és de set minuts.

- Una pilota de golf oficial té 336 foradets.

11 de juliol, Acampada Jove '08

Després de què em toquessin les entrades de l'Acampada Jove sortejada al concurs MusiCamp celebrat a Reus per part de la Jerc, i després de molt de temps amb diferents preguntes sobre si hi podia anar o no, al final al dissabte hi vam fer cap jo i la meva parella.

Varem fer la bossa, plena de roba de recanvi, menjar i aigua pel camí i la càmera de fotografiar per captar aquella instància del festival. A les 16.15 sortíem de Reus amb tren i després de fer transbord a Barcelona vam arribar a Sant Celoni a les 19.05. Allà vam començar a buscar les indicacions que ens portaren al recinte del festival. Estava força lluny i era enrevessat de trobar-ho. Vam estar força estona caminant i ja cansats i esgotats del viatge i de caminar vam arribar al que semblava el pàrquing on ens vam trobar amb uns coneguts i junts vam partir fins el recinte que seguia estant força lluny.

Quan arribem al recinte ens trobem a varia gent que ja estava per allà a l'entrada i que també anava carregada, sembla que el dijous, tot i haver un gran cartell amb Betagarri i Dr. Calypso, no hi devia anar massa gent. Després de problemes per l'entrada, que com que era una cosa especial, va costar de que trobessin el meu nom, vam entrar i altra cop a caminar, que la zona d'acampada era força més lluny també. Al final a les 20:00 més o menys acabem arribant a la zona d'acampada, on ja estava tota plena de tendes i anem a les nostres tendes que ens deixen els nostres amics. El terra era desastrós, era un camp d'un troç gairebé preparat per a ser sembrat, no hi havia un metre quadrat pla, tot eren petites montanyetes més dures que el marbre i més incòmodes que un llit de claus, però bé, no hi havia res més. Preparem les coses i anem a donar un tomb fins a la zona de concerts i fem una guaitada a tot el que hi havia, però estava tot molt desert, sols alguns tenderetes i poca cosa més, quin avorriment! Si no fora pels concerts allò no valia per res, i encara faltava perquè comencessin... Així que vam tornar a les tendes per estar-nos ni que fos mitja hora per passar l'estona, fins que també avorrits varem decidir tornar i entrar al recinte del concert.

A dins hi havia una barraca de kebab's, dos de pizzes, dos de crep's, una de bollos més les típiques de roba on vaig trobar-me a uns parlant amb el dependent que em sonaven i vaig deduir que eren els de S.A. que tocaven aquella nit, però no vaig interrompre'ls per si m'equivocava. I així passejant i més tard assentats i sopant l'entrepà de casa vam passar el temps fins que s'acabava el concert de Sota Zero i així veuriem des d'aprop els altres.

El següent va ser Soziedad Alkoholika, un gran grup de metal/hardcore/punk acusat recentment per les seves dures lletres, que va ser més impactant de què recordava quan els vaig veure fa dos anys a Reus per Barraques. El concert va ser directíssim, tot i que aquesta classe de música no m'agrada massa, realment impresionen. Al acabar el concert van tirar unes pues i en vaig aconseguir, després de baralles a la sorra, aconseguir-ne una que vaig acabar donant-la a la meva parella. Poc després el baix va baixar de l'escenari per parlar amb una amiga seva que justament estava al meu costat i així vaig poder-li demanar una segona pua que em vaig quedar jo.

El pròxim van ser els meus més esperats, ja que feia temps que els volia veure i l'any passat ja me'ls havia perdut a Tarragona, The Toasters. Més de 25 anys de carrera musical en el Ska dona per a molt. Tenen un estil diferent al del Mediterrà, però són igual de bons que els grans grups de per aquí. Amb un concert diari són una de les millors bandes de Ska del món, però tot i això trobo que se'ls hi dona molta poca publicitat. No són Ska dels '60, però trobo que haurien de tenir més publicitat, tot i que tenir admiradors per tot el món ja ho trobo un gran èxit. Vaig gravar una de les cançons que més m'agraden seves, entre moltes d'altres que trovo molt bones, Shocker. D'aquests, al final, també em vaig endur la pua del cantant, tot i que és simple i no està personalitzada, però ja és el record que volia.

Seguidament van actuar els grans Banda Bassotti reproduint el millor concert que he anat d'ells, superant el gran concert que varen fer a Girona pels encausats a la corona sota el lema, Jo també cremo la corona espanyola. Quin gran espectacle que van fer, tot el públic gaudint d'aquest gran grup i ballant sense parar. Es nota que hi ha grups que disfruten d'alt de l'escenari i d'altres que toquen o per interessos econòmics. D'ells també vaig gravar dos vídeos que he penjat al Youtube, un d'ells de la gran cançó cantada aquest cop pel trompeta, Que linda es Cuba, Cuba sí, Yanqui no, i la segona és del típic final que fan a cada concert, on es pot veure realment com disfruten en els escenaris Final de Banda Bassotti.

Al acabar el concert van donar pas a Strombers, que havia vist recentment a Reus per la festa de Sant Pere, però ja estàvem tan cançats que vam haver d'anar a donar un tomet per alleugerir i airejar-nos. Ens varem comprar aigues i els gots típics de l'Acampada, que enguany no en van fer cap, llàstima, però vaig acabar amb els del 2004 i 2005 i la meva parella amb el del 2006 i unes patates fregides per fer passar la poca gana que teniem. Que bones! Poc després, cada vegada amb més son vam decidir anar a les 05:10h cap a la tenda a descansar, ja que l'andemà ens voliem despertar aviat per agafar el tren i ser aviat a casa.

A les 08:00h erem d'empeus. No se ni com varem arribar a poder dormir ni que fos dues hores en aquell terreny. Però entre els crits de la gent, la música i tot plegat ja no podiem dormir més. Així que vaig mirar l'horari i vam dir que potser arribariem al tren de les 08.55h i tot i que era molt arriscat ho vam plegar tot i vam marxar corrents. Ensec vaig perdre coses pel camí i tornant a recollir-les vaig adonar-me que faltava molt poc (35 o com a molt 40 mín.) i que no arribariem ni volant. Però bé... corrent se'm va acudir trucar a un taxi i a l'entrada vaig preguntar als de la porta si savien el núm. de taxis de Sant Celoni i grosserament em van malcontestar i ridiculitzar i amb l'emprenyada i la pressa que portava al damunt l'únic que se'm va ocorre era insultar-los tontament i seguir corrent, fins que des de darrera algú ens va dir que ens esperessim. Jo pensant que ens prenia el pèl i ja no tenia temps seguia fent camí i un noi ens va dir a veure si ens volia portar que ell anava cap al cotxe, però que no savia on era l'estació i jo pensat que algu era algu, tot i que a mitja hora era molt difícil arribar i més si no sabíem on anàvem. Això que ens torna a cridar algú i decidim esperar, total ja no hi podiem arribar i si haguéssim volgut encara podíem anar amb el jove que no savia res de la localització de l'estació. Però en aquell moment varem tenir una gran sort. El noi que ens cridava va resultà algú de l'Ajuntament de Sant Celoni que molt noblement ens va "salvar" i ens portà ràpidament a l'estació sense fer més preguntes. Ens vam disculpar per dubtar d'ell i vam fer camí en el seu cotxe. Gràcies! Varem arribar abans de temps i varem poder agafar el tren de les 08:44h cap a Barcelona per fer transbord i arribar a Reus. Tot i que en aquella hora no arribava cap tren i ens van haver d'anar a buscar a Tarragona, però ja estava satisfet de poder arribar. A les 11:30h o així vaig poder arribar al llit i descansar per poder dormir fins les 16:00h molt còmodament.

Teòrica aprovada!

Ahir vaig anar a fer l'examen de la teòrica del cotxe. A les nou em presentava a l'oficina de Reus però no en vaig sortir fins les onze ja que em va tocar entrar a la segona llista i vaig haver d'esperar-me una bona estona.

Al final un va ser un examen que tot i tenir dubtes no va ser massa difícil. Tot i això havia fet molts tests a casa i a l'autoescola, el necessitava aprovar a la primera. A la tarda vaig anar a l'autoescola i em van aclarir que havia aprovat. Ara a través d'aquest enllaç he buscar a veure quants errors havia fet i m'ha sorprès veure que no n'havia fet cap.


Ja al matí he pogut fer la primera classe pràctica i tot i està tens m'ha agradat molt. Ara a la tarda em toca fer la segona, espero aprendre suficient com per poder aprovar abans de l'agost.

Crònica del Reggus (Reus 05 - 07 - 2008)

Aquí teniu una breu crònica del Reggus.

Va començar amb els catalans La Família Torelli que tot i que no els havia sentit mai, sonaven molt bé, el ritme era mogut i divertit i la música agradava a tothom que, tot i que al principi no hi havia ningú, al final tothom va acabar ballant al seu ritme.

Posteriorment l'estrella de la nit, Max Romero, va inundar l'escenari del seu reggae i el seu personal estil. El Roquís va quedar ple per les més de 2.000 persones que hi havia i tothom s'ho va passar bé. Va tocar els seus grans clàssics com War in a Babylon o I Chase the Devil o típics com Jamaika Ska. Al acabar va tocar Terrakota durant força estona que vam aprofitar per anar a passejar i airejar-nos i menjar alguna cosa.

Al final, ja eren quarts de cinc i la nit es començava a aclarir i els últims, Dr. Calypso, no havien començat a actuar, tot i que tothom els esperava, però ja començava a pesar l'espera... Van començar i sols van durar uns 50 minuts. Molt deprorable, va deixar a tothom amb la mel a la boca després d'haver esperat més de 5 hores de concert i van marxar amb ni una hora de concert fet. A més tocaven sense ganes ni empenta, els hi era igual tocar que no, i al públic va decepcionar molt, no és propi d'una banda de 20 anys que viuen d'això, potser sí que ja ho han aconseguit tot, ser pioners d'un estil a un territori i tenir molt d'èxit, però no poden fallar als fans.

Així es va acabar aquest gran festival que tot i començar amb molta força, el final va tenir un desenllaç prou lamentable.

Aquesta nit, cap al Reggus!

Després d'haver sortit fa un parell de dies a les Cartes al Director de El Punt, del diari Més i a l'Aquí sobre l'article de Qui ho condemna? que vaig posar fa poc, i d'haver sortit al mateix Aquí en les fotos sobre els coets, o Castells de Foc, sento esta content d'haver-hi sortit.

Avui comento que després de l'escepticisme sobre si aniria o no al Reggus '08 al final ahir vaig comprar les entrades. Un fort cop de pala... 15 €, pagar-ho com ho vaig fer l'any passat per The Skatalites no em va doldre, però enguany sí que ho ha fet.

El concert del 2007 va ser més que un festival, un dels millors concerts de la meva vida, per favor, quin gran grup The Skatalites, els precurors de l'Ska, amb el seu Guns of Navarone, Freedom Sound o Phoenix City entre moltes d'altres. Estic d'esitjant repetir un concert seu. Mentrestant però, avui veurem què tal és en Max Romero, molt conegut per la seva famosa cançó I chase the Devil. No sóc molt assidu a la seva música doncs no l'he escoltat massa.

Apart també hi ha els grans i catalans Dr. Calypso. Tant bons com sempre. També hi ha els Terrakota que no els he sentit mai i La Familia Torelli, que pel poc que he sentit sonen molt bé.

A veure si aconsegueixo fer bones fotos i alguna pua!

Castells de Foc de Reus

Ahir a la nit van fer els Castells de Foc a Reus per celebrar el final de Sant Pere i des de casa els vaig poder veure. Dir que el guanyador, La pirotècnia valenciana PiroQuiles, s'ho va ben merèixer doncs va quedar molt bonic la seva representació. Això sí que és una bona tradició cultural i no com la de la matança de toros.

Aquí adjunto el vídeo que vaig gravar del final del concurs:



També vaig realitzar alguna fotografia:




Espero que us agradin!