dimarts, 15 de juliol de 2008

11 de juliol, Acampada Jove '08

Després de què em toquessin les entrades de l'Acampada Jove sortejada al concurs MusiCamp celebrat a Reus per part de la Jerc, i després de molt de temps amb diferents preguntes sobre si hi podia anar o no, al final al dissabte hi vam fer cap jo i la meva parella.


Varem fer la bossa, plena de roba de recanvi, menjar i aigua pel camí i la càmera de fotografiar per captar aquella instància del festival. A les 16.15 sortíem de Reus amb tren i després de fer transbord a Barcelona vam arribar a Sant Celoni a les 19.05. Allà vam començar a buscar les indicacions que ens portaren al recinte del festival. Estava força lluny i era enrevessat de trobar-ho. Vam estar força estona caminant i ja cansats i esgotats del viatge i de caminar vam arribar al que semblava el pàrquing on ens vam trobar amb uns coneguts i junts vam partir fins el recinte que seguia estant força lluny.

Quan arribem al recinte ens trobem a varia gent que ja estava per allà a l'entrada i que també anava carregada, sembla que el dijous, tot i haver un gran cartell amb Betagarri i Dr. Calypso, no hi devia anar massa gent. Després de problemes per l'entrada, que com que era una cosa especial, va costar de que trobessin el meu nom, vam entrar i altra cop a caminar, que la zona d'acampada era força més lluny també. Al final a les 20:00 més o menys acabem arribant a la zona d'acampada, on ja estava tota plena de tendes i anem a les nostres tendes que ens deixen els nostres amics. El terra era desastrós, era un camp d'un troç gairebé preparat per a ser sembrat, no hi havia un metre quadrat pla, tot eren petites montanyetes més dures que el marbre i més incòmodes que un llit de claus, però bé, no hi havia res més. Preparem les coses i anem a donar un tomb fins a la zona de concerts i fem una guaitada a tot el que hi havia, però estava tot molt desert, sols alguns tenderetes i poca cosa més, quin avorriment! Si no fora pels concerts allò no valia per res, i encara faltava perquè comencessin... Així que vam tornar a les tendes per estar-nos ni que fos mitja hora per passar l'estona, fins que també avorrits varem decidir tornar i entrar al recinte del concert.

A dins hi havia una barraca de kebab's, dos de pizzes, dos de crep's, una de bollos més les típiques de roba on vaig trobar-me a uns parlant amb el dependent que em sonaven i vaig deduir que eren els de S.A. que tocaven aquella nit, però no vaig interrompre'ls per si m'equivocava. I així passejant i més tard assentats i sopant l'entrepà de casa vam passar el temps fins que s'acabava el concert de Sota Zero i així veuriem des d'aprop els altres.

El següent va ser Soziedad Alkoholika, un gran grup de metal/hardcore/punk acusat recentment per les seves dures lletres, que va ser més impactant de què recordava quan els vaig veure fa dos anys a Reus per Barraques. El concert va ser directíssim, tot i que aquesta classe de música no m'agrada massa, realment impresionen. Al acabar el concert van tirar unes pues i en vaig aconseguir, després de baralles a la sorra, aconseguir-ne una que vaig acabar donant-la a la meva parella. Poc després el baix va baixar de l'escenari per parlar amb una amiga seva que justament estava al meu costat i així vaig poder-li demanar una segona pua que em vaig quedar jo.

El pròxim van ser els meus més esperats, ja que feia temps que els volia veure i l'any passat ja me'ls havia perdut a Tarragona, The Toasters. Més de 25 anys de carrera musical en el Ska dona per a molt. Tenen un estil diferent al del Mediterrà, però són igual de bons que els grans grups de per aquí. Amb un concert diari són una de les millors bandes de Ska del món, però tot i això trobo que se'ls hi dona molta poca publicitat. No són Ska dels '60, però trobo que haurien de tenir més publicitat, tot i que tenir admiradors per tot el món ja ho trobo un gran èxit. Vaig gravar una de les cançons que més m'agraden seves, entre moltes d'altres que trovo molt bones, Shocker. D'aquests, al final, també em vaig endur la pua del cantant, tot i que és simple i no està personalitzada, però ja és el record que volia.

Seguidament van actuar els grans Banda Bassotti reproduint el millor concert que he anat d'ells, superant el gran concert que varen fer a Girona pels encausats a la corona sota el lema, Jo també cremo la corona espanyola. Quin gran espectacle que van fer, tot el públic gaudint d'aquest gran grup i ballant sense parar. Es nota que hi ha grups que disfruten d'alt de l'escenari i d'altres que toquen o per interessos econòmics. D'ells també vaig gravar dos vídeos que he penjat al Youtube, un d'ells de la gran cançó cantada aquest cop pel trompeta, Que linda es Cuba, Cuba sí, Yanqui no, i la segona és del típic final que fan a cada concert, on es pot veure realment com disfruten en els escenaris Final de Banda Bassotti.

Al acabar el concert van donar pas a Strombers, que havia vist recentment a Reus per la festa de Sant Pere, però ja estàvem tan cançats que vam haver d'anar a donar un tomet per alleugerir i airejar-nos. Ens varem comprar aigues i els gots típics de l'Acampada, que enguany no en van fer cap, llàstima, però vaig acabar amb els del 2004 i 2005 i la meva parella amb el del 2006 i unes patates fregides per fer passar la poca gana que teniem. Que bones! Poc després, cada vegada amb més son vam decidir anar a les 05:10h cap a la tenda a descansar, ja que l'andemà ens voliem despertar aviat per agafar el tren i ser aviat a casa.

A les 08:00h erem d'empeus. No se ni com varem arribar a poder dormir ni que fos dues hores en aquell terreny. Però entre els crits de la gent, la música i tot plegat ja no podiem dormir més. Així que vaig mirar l'horari i vam dir que potser arribariem al tren de les 08.55h i tot i que era molt arriscat ho vam plegar tot i vam marxar corrents. Ensec vaig perdre coses pel camí i tornant a recollir-les vaig adonar-me que faltava molt poc (35 o com a molt 40 mín.) i que no arribariem ni volant. Però bé... corrent se'm va acudir trucar a un taxi i a l'entrada vaig preguntar als de la porta si savien el núm. de taxis de Sant Celoni i grosserament em van malcontestar i ridiculitzar i amb l'emprenyada i la pressa que portava al damunt l'únic que se'm va ocorre era insultar-los tontament i seguir corrent, fins que des de darrera algú ens va dir que ens esperessim. Jo pensant que ens prenia el pèl i ja no tenia temps seguia fent camí i un noi ens va dir a veure si ens volia portar que ell anava cap al cotxe, però que no savia on era l'estació i jo pensat que algu era algu, tot i que a mitja hora era molt difícil arribar i més si no sabíem on anàvem. Això que ens torna a cridar algú i decidim esperar, total ja no hi podiem arribar i si haguéssim volgut encara podíem anar amb el jove que no savia res de la localització de l'estació. Però en aquell moment varem tenir una gran sort. El noi que ens cridava va resultà algú de l'Ajuntament de Sant Celoni que molt noblement ens va "salvar" i ens portà ràpidament a l'estació sense fer més preguntes. Ens vam disculpar per dubtar d'ell i vam fer camí en el seu cotxe. Gràcies! Varem arribar abans de temps i varem poder agafar el tren de les 08:44h cap a Barcelona per fer transbord i arribar a Reus. Tot i que en aquella hora no arribava cap tren i ens van haver d'anar a buscar a Tarragona, però ja estava satisfet de poder arribar. A les 11:30h o així vaig poder arribar al llit i descansar per poder dormir fins les 16:00h molt còmodament.

1 comentari:

Don Vito ha dit...

bona historia...ja las presentada a RD??? el proxim concert k nire sera OP a el Morell.