No és meu, és molt vell, però està molt bé...
Un dia un pare i la seva família rica portar al seu jove fill a una excursió al camp amb la tenaç intenció de mostrar la pobresa en la qual viuen alguns. La família va passar un dia i una nit a la granja d'una família molt pobre. En tornar de l'excursió el pare va preguntar al fill,
- Què tal el viatge? --
- ¡Molt bé, papa! --
- Has vist la pobresa en la qual viuen alguns? - Va preguntar el pare.
- ¡Si! --
- I què és el que has après? --
Va respondre el fill,
- Vaig veure que tenim nosaltres un gos a casa i tenen ells quatre. Nosaltres tenim una piscina que arriba fins a la meitat del jardí, ells tenen un rierol que no té fi. Nosaltres tenim làmpades importades en el jardín, ells tenen les estrelles. El nostre pati arriba fins al jardí, ells tenen tot l'horitzó .-
Quan el noi va parar de parlar el seu pare no sabia que dir.
El noi va afegir:
- Gràcies papa per mostrar-lo pobres que som! --
- Què tal el viatge? --
- ¡Molt bé, papa! --
- Has vist la pobresa en la qual viuen alguns? - Va preguntar el pare.
- ¡Si! --
- I què és el que has après? --
Va respondre el fill,
- Vaig veure que tenim nosaltres un gos a casa i tenen ells quatre. Nosaltres tenim una piscina que arriba fins a la meitat del jardí, ells tenen un rierol que no té fi. Nosaltres tenim làmpades importades en el jardín, ells tenen les estrelles. El nostre pati arriba fins al jardí, ells tenen tot l'horitzó .-
Quan el noi va parar de parlar el seu pare no sabia que dir.
El noi va afegir:
- Gràcies papa per mostrar-lo pobres que som! --
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada