El Club Bilderberg

er Sant Jordi, entre d'altres, em van regalar aquest llibre, La verdadera historia sobre el Club Bilderberg. Pensava que seria un llibre més per a llegir però quan em vaig llegir la contraportada amb el resum el vaig trobar un xic estrany i molt interessant.

És la història sobre el "Club Bilderberg", una organització formada per la gent més important del món en la que amb les seves reunions anuals de tres o quatre dies decideixen per allà on es decantarà el país en el futur. Sembla un món fantàstic i imaginari, però jo sempre he cregut que darrera de tot hi tenia que haver algú que deformés el nostre destí per a interessos personals, i aquí els he trobat. Són més de 100 "caps" de tota Europa i Amèrica, amb la intenció inicial de voler millorar les relacions entre aquests dos continents. Ara ja dominen tot el món.

I no és d'extrenyar que mai no n'haguem sentit a parlar mai, doncs la majoria, apart de ser els primers ministres i presidents de molts països, de ser caps d'estat o presidents de les organitzacions més importants del món com la ONU, la OTAN, el FMI entre d'altres, també hi ha entre ells els directors i propietaris de tots els mitjans de comunicació. Amb això aconsegueixen fer-nos creure el que ells volen que ens creiem, donar-nos les notícies que volen que llegim i de la manera que llegim i eludint el que no volen que llegim.

Una mica estrany no tot això? Més que res és que és una cosa nova i que mai havíem sentit a parlar abans... Però després de llegir sols unes 50 pàgines ja m'ho he cregut tot i tinc ganes de saber-ne més. Tot i que l'escriptor d'aquest llibre té un gran perill doncs els interessos d'aquest Club no volen que surti més enllà d'ells, ja que els podria perjudicar els seus interessos.

Entre moltes altres fites, com la d'aconseguir que pugin al poder la tira de presidents al cap del govern o presidents de grans organitzacions, hi ha una que m'ha marcat força: La moda la dicten ells i les seves empreses, en el sentit que en els últims anys hi ha una tendència a les models (i ara també en les adolescents) a l'anorèxia o a estar prima d'una manera excessiva. Doncs el motiu era clar, i en el fons, fàcil d'entendre, com més prima estigui la gent, en aquest cas les dones, menys tela es necessita per a fer la roba i per tant això suposa un estalvi de material. Totes les peces de roba de diferents talles valen el mateix i si les que més es compren tenen molta menys tela doncs els beneficis són molt més elevats.

Fins aquí arriba el que he pogut llegir i la meva opinió sobre aquest tema. Sincerament el veig molt interessant degut a la seva intriga que porta i ocultisme que te tot aquest tema, que no crec per a res que sigui pas una conspiració. Seguiré llegint i informant-me i ja us explicaré.