dilluns, 16 de juny de 2008

Patch Adams

Acostumat últimament a veure el Dr. House, avui m'he topat amb una nova manera de exercir l'ofici de metge. Ja veia clar i eficient la forma que tenia de separar-se sentimentalment dels pacients per distanciar les possibles afeccions que podria patir el metge. Ho trobava correcte tot i admirable el seu comportament, tot i que odiós i repel·lent, ja que no m'agradaria tenir-lo com a metge, però bé, la sèrie és tot un èxit.

Com anava dient, avui he vist una gran pel·lícula. Poques m'agraden des d'un principi doncs fins al final d'elles i al cap de pensar-hi no veig si realment són bones (per mi) o no, però aquesta l'he trobat especialment bona. Apart de tota la part alliçonadora moralment, l'actor, Robin Williams, el trobo perfecte per aquest paper, tot i que potser una mica massa gran, però potser, al ser fets reals, ja havia de ser així.

L'argument del film és el relat d'uns fets reals, que van molt bé per a conèixer la persona de qui parlen, Patch Adams, un jove que, després d'intentar suïcidar-se, es refugia en un centre psicològic. Allí troba un pacient que resulta ser un multimilionari que li aconsegueix fer obrir els ulls amb un simple joc moral, on li ensenya la mà i li pregunta quants dits hi veu, on tothom respon quarte i ell els veu a tots com a tontos, doncs la gràcia no és centrar-se en el problema, és veure-hi més enllà i quan desenfoques amb la mirava podràs veure com realment hi ha vuit dits. A partir d'aquí comença la seva experiència contactant amb els pacients, parlant i escoltant-los, doncs troba una manera d'aprendre gràcies a ells.

Surt de l'hospital psiquiàtric per decisió pròpia i marxa a estudiar medicina, ja que vol apropar-se i millorar la vida de la gent. La història continua amb l'amor a una jove estudiant a qui aconsegueix canviar-li la vida fins que succeeix un fet pel qual la noia mor i ell intenta marxar d'aquest món, però al final se'n dona compta de que hauria de seguir el projecte que ha iniciat amb els seus companys, un hospital públic i gratuït on es tracti a tothom per igual, sense jerarquia, on tothom ajudi a tothom a fer-los feliços, on visquin rient i contents.
El final és molt alliçonador, però poc apropiat per explicar-ho, millor veure la pel·lícula.

La gràcia es troba quan veus que els fets són reals, i que Patch Adams és l'inventor de la famosa risoteràpia, que es tracta d'usar el riure i la felicitat com a mètode terapèutic. Gràcies a ell s'ha introduït en el món de la medicina i s'usa com a una teràpia més. Ha creat l'Institut Gesundheit!, un centre iniciat des de zero, sense diners ni gent, ha aconseguir que molts metges, més de mil, s'hagin interessat a deixar-ho tot per a fer ús de les seves pràctiques i mètodes de risoteràpia. Veure com s'aixeca quelcom d'aquesta manera, amb tanta força i energia té que ser admirable.

Nom: Patch Adams
Director: Tom Shadyac
Any: 1998
Actors: Robin Williams
Temàtica: Drama

Mireu la pel·lícula i ja direu què us sembla.