dilluns, 3 de març de 2008

Política

Actualitat política

El 9 de març, són les eleccions estatal i ja començen les campanyes electorals dels diferents partits. Ara ve un mes de publicitat extrema, fins a la sopa, a favor dels partits. Videos, televisió, diaris, cartells, pancartes, bolígrafs, fulletos, xapes, adhesius, radio, youtube… tot estarà replè d’emblemes i logos dels partits. Els dos grans partits no paren de fer apostes i promeses prou destacables, ja conegudes com els 500 milions d’arbres en quatre anys o el retorn dels 400 euros de la declaració. Ens queden uns dies prou repetitius.

Unes altres eleccions, no tan pròximes, però més repetitives són les d’Estats Units. Demòcrates o Republicans? Però el dublte més clar dels republicans Obama, el possible primer president negre dels EE.UU., o Hillary Clinton, la primera dona presidenta del mateix país. El 4 de Novembre es resoldran aquests dubtes i s’acabarà tota la parafernalia política. Tingueu clar, però, que no guanyarà un partit o una persona, guanyarà les grans empreses capitalistes dels Estats Units. Qui té més diners mana, i segur que darrera de totes les eleccions hi ha grans quantitats de diners invertides les quals obtindran més benefici els que se’ls han gastat si guanya el seu candidat. No és només política.

Relleu de Fidel Castro a la presidència de Cuba a causa de la seva salut després de casi mig segle (49 anys) del govern socialista. Desrpés de 19 mesos de mal estat al final dona declaracions. Tot i això en aquests mesos afirma que ha preparat tot el sistema. La gent no s’ho acaba de creure, i algunes declaracions afirmen que no volen que marxi, però com algú ha dit,” Fidel ho ha deixat tot pel nostre poble, és lògic que ara descansi”. Molts creuen que és un procés per a la democràcia de Cuba, però què li espera el poble cubà? Seguira Raul Castro el règim del seu germà? O construirà un govern elegit pel poble?

Kosovo independent. Doncs sí, la formació d’un nou país a través d’una comunitat de Servia. Més de 2 milions de persones passen a formar part del nou estat independent, ja declarat país per Estats Units entre d’altres. La independència de Kosovo és una línia a seguir per les nacions que pretenen obtenir la independència com Catalunya, Euskal Herria o Irlanda del Nord entre d’altres. Ha costat, i costarà però és molt provable que s’assoleixin a diferents punts la divisió d’un estat per formar-ne de nous.

Temes molt avorrits? Potser sí, però no ens en podem oblidar d’enterar-nos de què passa i de l’actualitat que succeeix al nostre voltant. Moltes afirmacions de que la política és molt avorrida o no és interessant però recordem que com deia Lula: “Al qui no li agradi la política corre el risc de passa la seva vida sensera sent manat per aquell que si que li agrada”. Reflexionem-hi