Rufino Núñez no té cap problema en reconèixer que és lleig.
"Hola sóc Rufino Núñez, escombriaire, portada de l'últim disc de Pignoise i lleig". Així es va presentar a la Facultat de Psicologia davant d'un centenar d'estudiants durant una xerrada sobre com s'aprèn a seleccionar talents. Per als seus organitzadors, la consultora de Recursos Humans Talentic, ell complia el perfil. Algú que amb un físic, diguem negatiu, explica Bartolomé Camacho, ha aconseguit arribar a una posició d'èxit: treballa com a escombriaire, però col·labora amb la Cinquena Estació, el Reial Madrid i Pignoise.
Perquè potser tot sigui una qüestió de gusts com diu el títol de l'últim àlbum de la banda madrilenya per al qual ha deixat la seva cara.
La meva filla és tan maca que no sembla que és meva
A Rufino se li coneix ara a tota Espanya per ser lleig, admet, encara que als carrers de Vélez ja era famós molt abans. En concret fa 25 anys, el temps que porta escombrant-les, gairebé els mateixos que amb la seva dona. D'això menja ell, però ara, compte, viu millor amb els altres treballs|feines que li cauen en televisió perquè parli d'ell, de les vicissituds que ha passat amb el seu aspecte.
Ell insisteix per activa i passiva que no ha tingut gaires contratemps ni complexos. I, segons relata, gràcies al seu físic viu millor. "Sóc un home feliç", assegura.
Diu que el seu major assoliment|èxit, que el seu cap passi pel seu costat i li doni els bons dies i l'estimi com un fill, també l'afecte dels seus companys, que la gent el valori... Això i la seva dona i la seva filla, de set anys, que "de tan maca no sembla filla meva. Si no fos perquè és tan intel·ligent, fins i tot ho dubtaria, fa broma.
Font: 20 minutos
Res, poso aquesta notícia no perquè sobti ni sigui curiosa ni divertida, sinó perquè la cara és molt, però molt característica i personal. Molt curiosa i sí, divertida a la que lletja, però si al seu propietari no li molesta, la podem mirar sense discressió. Aquí la portada que l'ha fet conegut:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada